Metro nocturn

El metro de nit és extremadament curiós. Clicko el botó verd i de sobte entro en un món paral·lel. Les portes s'obren i una barreja de fum i alcohol em colpeja la cara. Miro a una banda i a l'altra, a la recerca d'un lloc on poder aposentar-me, i finalment trobo un lloc. Pi,pi,pi,pi...! Les portes es tanquen i el metro arrenca a tota velocitat. "Propera parada: Hospital Clínic", anuncia la veu artificial que ressona per tot el vagó.

Em disposo a examinar tota la fauna i flora que m'envolta. És curiós perquè sempre em trobo amb el mateix tipus de gent, i fins i tot m'atreviria a descriure alguns dels personatges típics dels viatges subterranis nocturns.

Les parelletes més carinyoses del normal són habituals, engrescades per la nit. De les parelletes que no es solten a les personetes que no solten la cervesa/beguda alcohòlica/o no alcohòlica (qui sap) i que sempre acostumen a anar soles. Se sent algun que altre crit provinent de l'altre vagó, d'algú que s'ha passat amb el vi sopant (acte del qual se'n penedirà el dia següent). Miro al noi jove que s'asseu al meu costat en l'instant precís en que es feia una selfie mostrant la seva cara més seductiva (almenys ho intentava): parlem del típic "borratxo fotògraf que es creu Mr. Espanya cada nit". Per acabar, no podem oblidar la persona solitària que sempre viatja sola, que es passa tot el trajecte amb la mirada perduda, mirant un punt fix. Acostuma a tenir la mala sort d'estar just al costat de les parelles acaramelades o dels grups d'amics, frenètics per la gran nit que els espera. 

I jo, que estic aquí asseguda i que fa estona que no deixo d'escriure, em pregunto a quin grup dec pertànyer, i quina historia m'hauran fet protagonitzar. Qui sap, potser es pensen que escric un whatsapp etern al meu xurri, potser pensen que ho faig veure per fer-me la interessant i la ocupada, potser... potser no pensen en res i ni tan sols s'han adonat de la meva presència.
"Propera parada: Badal". M'aixeco i faig una última repassada a tothom. Clicko el botó verd i trepitjo terra. Pi,pi,pi,pi...! I el metro se'n va, amb milers d'històries a dins.