Anar a la platja sempre m'ha agradat. Dona tranquil·litat sentir el soroll de les ones, que venen i van, i com la brisa salada t'acaricia la cara. Tot això sona molt bé, però anar a la platja també és aguantar els crits dels nens, morir-se de calor, cremar-se, picadures de medusa, sorra als ulls... en fi, tot té els seus pros i les seves contres. Però en general, anar a la platja sempre em resulta meravellós. És un dels llocs on més reflexiono o observo. L'altre dia, mirant com uns nens construïen un castell de sorra, vaig fer la següent reflexió:
La vida es basa en construir petits castells de sorra: construïm projectes, futur, esperança. Hi posem tot el nostre amor i esforç a anar-lo perfeccionant i reforçant. Però de sobte arriba una inesperada ona d'aigua, que ens desfà el nostre apreciat castell, encara que seguim lluitant, el reconstruïm, tapem tots els forats, totes les ferides que s'han produït, amb l'esperança de que torni a ser com abans. L'aigua del mar et tomba el castell contínuament, i arriba un punt en que ja no tornes a reconstruir-lo, simplement deixes que l'aigua se l'endugui, que el converteixi en no-res, et rendeixes, sense ja esperances, i busques un nou camí, un nou terreny per muntar el teu castell de sorra particular.
El més curiós de tot això és que aquesta reflexió la vaig fer mentre observava com uns nens construïen el seu castell de sorra a la vora del mar, i l'aigua els hi tombava contínuament, però els el reconstruïen una i altra vegada. Quan vaig acabar de fer la reflexió, com si m'haguessin llegit el pensament, automàticament van abandonar el castell i es van posar a jugar amb una tabla de surf. També em va donar molt que pensar el que havien fet, doncs és un exemple de que, quan deixem de lluitar per quelcom, de seguida busquem alguna altra cosa que ens reemplaci el buit que ens ha deixat, i ens sentim igual de satisfets. S'ha perdut una mica l'esperit de lluitar per allò que s'estima o es vol. Suposo que la societat ha anat evolucionant d'aquesta manera.
En fi, en aquests dies calorosos, podeu anar a la platja i fixar-vos com jo en tot el que us he explicat, doncs veureu que s'aplica gairebé a tothom.
