El silenci pot ser incòmode, llarg, fred i aclaparador. Però també pot ser deliciosament plaent, relaxant i NECESSARI. Em decanto més per l'últim. Sóc d'aquelles persones que busquen el silenci, i el gaudeixen. Per això m'agrada tant llegir: la sensació de pau envaeix els meus sentits, m'envolta i m'atrapa. Només ets tu i els teus pensaments, la teva lectura. De sobte, les orelles deixen de patir. Tanco els ulls i assaboreixo cada simple instant de calma. Sento el piolar d'un ocellet, o el batec del meu cor. Em sento, per fi, a mi mateixa.
Només valorem el silenci quan no hi és. El nostre dia a dia està envoltat de soroll: crits, plors de nens, el clàxon dels cotxes, de les motos, etc. Totes aquestes situacions ens estressen (pot ser inconscientment), i tot l'estrès s'acumula dins nostre. Quan trobes silenci te n'adones, de sobte, de tot l'estrès que duies a dins, i l'elimines.
Silenci, respecte i tolerància sempre haurien d'anar de la mà. Quan algú parla, tu has de romandre silenciós, atent. Respectar a qui parla, deixar que s'expressi, analitzar les seves paraules. Escoltar és de savis, i una de les millors maneres d'aprendre.
En conclusió: mai hauríem de subestimar el silenci, perquè el necessitem com l'aire que respirem. És un instant de reflexió, de relax, d'evasió. És un instant que ens pertany.
