No paro de preguntar-me perquè som com som, perquè existim, com es va crear la Terra i tot l'univers. Són preguntes que em fan embogir. I el pitjor és que no crec que visqui per saber-ne les respostes. Els humans som l'obra d'enginyeria més complicada, entrevassada i admirable que existeix. Res es pot comparar amb el miracle del cos humà, dels animals, de la vida. Fos qui fos el que ho ha fet, era un autèntic geni. Sóc fan de la vida, sí, es podria dir així.
Cada matí quan em desperto, i vaig al lavabo a rentar-me la cara, la llum que s'enfila poruca per la finestra, m'acaricia la cara, mostrant-la així pura, sense imperfeccions. Em quedo una bona estona mirant-me, reflexada en el mirall (no gaire que sino arribo tard al insti) i pensant totes aquestes coses que us he explicat fins ara.
En fi, tot plegat és un gran misteri. Estic convençuda de que no sóc l'única que es fa aquestes preguntes.
Això es tot per avui.
Adéu :)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada