Un sol detall, un sol instant, pot cambiar TOT. Tot el que havies fet a la teva vida deixa d'importar, tot el teu passat. De sobte, el futur no és com sempre l'havies imaginat. Canvia,capgira tot el teu món. Avui m'han passat un seguit de coses que m'han impactat, m'han fet correr a l'ordinador per escriure'n una reflexió. Una reflexió que us regalo a continuació i que espero que us serveixi.
Els canvis són bons. A la llarga, són bons. Canviar dóna vida. Veure coses diferents, rebre noves maneres de fer les coses. Tot és cultura, tot ens enriqueix, el cor i la ment. Tendim a témer al desconegut. És la inèrcia de l'ésser humà. A vegades, s'ha de saber canviar a temps. És el més important. Canviar quan el cap i el cor t'ho demanen. Personalment, he realitzat molt canvis a la meva vida últimament. No us imagineu el que m'han enriquit. A l'hora de fer-los, ho veia tot negre, sense futur, sense sortida. Ara, penso que n'hauria sigut de mi sense aquells canvis. Pot ser no estaria ara mateix aquí, escrivint aquestes línies per a tu, que te les llegeixes atent.
La vida sense canvis seria tan i tan avorrida! Girs inesperats, nous plans, noves il·lusions, nous projectes.
Sóc una persona a la que fa quatre anys, li parlaves de canvis i es posava malalta. Que li agafava pànic de sentir la paraula. Ara, sóc una persona que en necessita urgentment. Si pogués, marxaria ben lluny d'on sóc. Allà on ningú em reconegués, on no em perseguissin els records del passat. On pogués començar de nou, amb noves companyies, noves emocions i nous projectes. Però ara no pot ser, he d'estudiar, fer una carrera i tindre una feina. Sincerament, no és gaire motivant. Tot l'esforç des de ben petit fins que ja ets un adult, per arribar on tothom, per ser igual que tothom. Per què no ens escapem una mica dels tòpics? És fàcil escriure-ho, imaginar-ho, somiar-ho, però tan difícil i complicat fer-ho... Vull sentir-me lliure. Lliure en aquest planeta anomenat Terra, tan gran, tan ple de meravelles! Vull viure aquest miracle! La vida és massa valuosa per malgastar-la com fem a vegades. La malgastem buscant la felicitat, la joiosa formula per buscar la felicitat, però la realitat és que ja hi vivim. I no ho valorem, no n'estem satisfets. Sempre volem més i més i més. Estem cecs. Tenim ulls, però no veiem. No veiem que tot el que ens envolta és felicitat. Que tot el que ens envolta és un miracle, que és superior a nosaltres i que té un valor immens. Som tan il·lusos...!
També estic cansada d'aguantar segons quines coses. Vaig llegir que, abans de desmotivar-te o baixar la teva autoestima, miris si la gent que tens al voltant és estúpida, doncs llavors no es problema teu. Envolta't de la gent que tu vulguis, la que tu creguis que et convé, que t'entendrà, que et farà feliç!
Definitivament, gaudeix de la vida, sigues feliç, però sobretot, sigues tu mateix.
