No valorem les coses fins que ve algú de fora que ens fa obrir els ulls. És aleshores quan veiem el que tenim al davant, la sort que tenim i el poc que ho valorem. He pogut extreure aquesta conclusió a base de moltes experiències, i de comprovar la ''teoria''. Per a posar un exemple clar i pràctic: no valores que tens una bona casa fins que no ve algú que coneixes que et diu que viu sota un pont, aleshores valores molt més la casa on vius. He posat aquest exemple però en podria posar molts altres (espero que almenys se m'hagi entès).
A la vida passa molt sovint això; els dies passen i tu només anheles somnis impossibles, quimeres que s'allunyen molt de la teva realitat, que fan que la realitat sembli avorrida, monòtona i menyspreable. Però la realitat realment pot ser tant o més meravellosa que els propis somnis. Només has de somniar despert.
Diguem que com a reflexió final, com a ''moralitat'', us diria, estimats lectors (si és que n'hi ha algun) que valoreu el que teniu, obriu els ulls i deixeu de desitjar allò que no podeu tenir. Viu, deixa viure i sigues feliç. La vostra realitat, allò que teniu cada dia davant dels morros, pot ser realment preciós i apassionant.
Bona nit :)
Perdona, però no he entès gaire bé l'exemple. Dius que la gent no valora la seva casa gran fins que no veuen que un altre en té una de petita o no en té. Però has pensat mai que potser el que té la casa gran està sol, sense companyia, sense amor, en aquella gran casa mentre que algú que té una caseta petitona viu feliç envoltat de gent que l'estima? Sé que majoritàriament no és així, però això passa. Les persones, la societat, només veu la superfície, no acostumen a mirar a fons. i això ens converteix en uns necis ignorants.
ResponEliminaBé, estimada lectora torracollons... He de dir que estic d'acord amb tu en una cosa: la societat està plena de necis ignorants. Ara bé, que té a veure la felicitat en tot això? Vull dir, no he parlat en cap moment de si valorar les coses et fa més o menys feliç, això seria tema per a una altra entrada. Pot ser tens raó, l'exemple no és prou clar. A veure si entens millor aquest: valores molt més el teu mòvil quan mires enrere i veus el que tenies abans. Millor així? ;)
ResponEliminaNo sé perquè m'insulta si no ens coneixem de res... I si vostè (senyora creguda que no conec de res) ha de ficar com exemple una cosa tan... insignificant com és un mòbil, si vostè creu que els mòbils poden portar-te la felicitat, ... s'equivoca molt, estimada bloguera. Potser si que les cases no t'aporten felicitat, però és normal, perquè no és el lloc on vius el que te l'aporta, sinó amb qui ho fas.
ResponEliminaLa tractaré de vostè, doncs, senyora desconeguda, vist que és així com em tracta. Precisament, la vida es basa en moments i coses insignificants oi? Els petits detalls marquen la diferència. Les cases en sí, no aporten res, són maons apilats, units amb ciment. És la llar, els ''maons humans'' els que aporten el ''ciment'' a la nostra vida.
ResponEliminaPrecisament el que he dit, creguda copiona. Però no crec que una cosa com un mòbil et faci ser més feliç. Quan he dit que era insignificant ho deia en sentit moral i sentimental. Un mòbil mai et farà ser millor persona, en canvi una persona proprea, un familiar, un amic... sí.
ResponEliminaEstà vostè molt ''sentimental'' trobo, carxofa socarrimada. Evidentment, és la gent que t'envolta la que et defineix com a persona, estem d'acord. Precisament parlem del mòbil com a un objecte insignificant i evitable, però n'estem parlant.
ResponEliminaSenyoreta, a vostè els exemples no li acaben de fer el pes oi?
Primer, no estic socarrimada! Demà sí.
EliminaI segon, no vul parlar més de mòbils T.T. I són els teus exemples que no m'acaben de fer el pes. Pots ser més global?
Primer, accepti que està socarrimada des de l'estiu (i a topus xD). Segon, tampoc vull parlar més de mòbils. Tercer: global? Si m'he de posar a globalitzar no acabaríem mai vostè i jo. El món... ai el món...
EliminaTranquil·la que tenim 1000000 milions d'anys. I no sóc l'única cremadaaaaa!! Hums
EliminaCom no s'afanyi a buscar el seu vampir personal, no viurà tants anys amiga meva... Afanyi's! I té raó, no és l'única cremada... la crema catalana també ho està, i molt!
EliminaTu sí que ets crema catalana.... I el meu vampir m'està esperant! <3
EliminaSi si... vostè vagi esperant al seu vampir estimat, però el rellotge segueix passant, i vostè segueix fent anys... :O! TIC TAC, TIC TAC, TIC TAC...
ResponElimina