t

Pàgines

dissabte, 7 de gener del 2012

Apreciar petits detalls

Hola a tots!
Aquestes setmanes nadalenques m'han servit per pensar y relaxar-me, i he arribat a la conclusió que molt bé diu el títol d'aquesta entrada: Apreciar petits detalls. Sembla ridícul, però en realitat, la felicitat està formada per petits detalls que dia a dia ens fan viure millor. Per exemple, us puc explicar una experiència de primera mà: aquests dies he hagut d'anar amb muletes, i quan m'ho van dir vaig pensar: ''Que bé, podre sortir de la rutina''. Aquest pensament no em va durar ni un dia, ja que al cap de 2 hores d'anar amb les muletes, només desitjava deixar-les i posar-me a caminar com rutinàriament feia. Amb això vull dir que, segons com es miri, la rutina pot ser bona. Em fixava en la gent que caminava, pujava escales, corría, saltava...sense adonar-se'n de que es genial poder-ho fer, i de vegades no ho valorem, no valorem aquest petit però gran detall. Al igual que no valorem respirar, que el nostre cor bategui cada dia. Tampoc valorem a la nostra família. Calen dies com Nadal, per adonar-te'n del tresor que tens. La felicitat no es basa en ser millonari, ni en ser el més popular de la classe, o del teu entorn. Al cap i a la fi, que importa tot això? Sí, és feliç el que és ric, però ric en amor, en amistat, en humilitat...Acabaré amb aquesta frase: No és ric qui més té, sino qui menys necessita.

dissabte, 31 de desembre del 2011

Feliç 2012!

Sí! D'aquí a poques hores ja serem al 2012...sembla mentida, oi?
Ara molta gent estarà fent la llista dels propòsits: que si l'any que bé milloraré en això, que si no faré allò...en fi, parlen molt però desprès no fan res (jo també m'incloc).
Crec que si de veritat vols millorar o canviar una cosa, la fans sense pensar-t'ho, no trigues ni un segon en fer-ho. És l'excusa que posa l'ésser humà a COVARDÍA, o simplement a MANDRESSA.
No m'allargaré gaire més, tranquils. Només dir-vos que gaudiu molt d'aquest cap d'any, i desitjar-vos un feliç i pròsper any nou 2012!


divendres, 30 de desembre del 2011

Un nou aire al bloc

Com ja haureu notat, el bloc ha canviat. Li he donat un nou aire, més fresc, més bonic, al meu gust. Trobo que ara és més atractiu que abans. ;)
Bé, aprofito aquesta entrada per comunicar-vos de que tinc varies idees que em volten pel cap sobre les utilitats d'aquest bloc. És a dir, tinc moltes idees sobre temes interessants que explicar, i moltes, moltes idees. Espero tindre el temps suficients per aplicar-les totes. 
He pensat en que, de tant en quant, aniria ficant resenyes de llibres que he llegit (i en són molts). Explicaré més o menys de que va, la meva opinió, i us donaré informació si us interessa comprar-lo: preus, llocs on es pot trobar, etc.
També he pensat penjar curiositats que vaig trobant per internet. Blogs divertits i curiosos, vídeos...
Com ja podeu veure, canviarà una miqueta la dinàmica del bloc, però tranquils, quan fagi viatges, us els explicaré. Aquesta era la idea principal que tenia quan vaig crear el bloc. 
Bé, proximament actualitzaré el bloc. Per cert...

FELIÇ ANY NOU 2012!

dijous, 29 de desembre del 2011

Los Juegos del Hambre



Hola de nou!
Fa molt de temps que no escric al blog, però esque estic ocupada amb l'altre que tinc, el: www.thetwilightsagaspain.blogspot.com

Avui us volia parlar d'un llibre que m'ha captivat des de la primera a la última pàgina: ''Los Juegos del Hambre''. Simplement es magnífic. M'atreveixo a dir que es l'ÚNIC llibre que m'ha enganxat des de el començament. Proximament en faran la adaptació cinematogràfica, que espero i desitjo que sigui tan o més bona que la novel·la. Aquí us deixo el compte enrere, els dies que falten perquè s'estreni la pel·lícula.
Sens dubte, us recomano que us llegiu la novel·la i, si us agrada tant com a mi, la trilogía sencera, i de ben segur que no se n'arrepentireu.



dissabte, 22 d’octubre del 2011

Xarxes socials

Hola a tots.
Realment, per què tothom vol tindre facebook, twitter, tuenti...? Per què?
Al món, hi ha com una necessitat d'expressar el que sents i compartir la teva vida amb els demés... Dir a tot deu on estàs en un precís moment, que fas, que faràs...Tot això, perquè?
Doncs, simplement, perquè l'ésser humà ha nascut amb la necessitat de relacionar-se a totes hores. Si hi penses bé, no hi ha CAP dia en que no parlis amb algú, ni cap dia que estiguis sol. Sempre estem acompanyats per algú.
Les xarxes socials, són una bona eina per a això: per no desconnectar mai del món, per mantindre el contacte amb els teus amics, família...Però, arriba un punt en que pot ser dolent, molt dolent. Un punt en que pensis que la teva única vida, social i no social, es troba a les xarxes socials.
Conec a gent, a molta gent, que va tot el sant dia amb el mòvil (o millor dit, BlackBerry, Iphone, etc) teclejant-se amb altra gent igual de viciada que ells. Això no dic que sigui dolent...però el dolent és que, tenint als teus amics amb tu, et posis a parlar amb a saber qui pel mòvil. Em sembla irreal. Però bé, jo no sóc ningú per criticar a aquesta gent, només us diré que fins i tot jo tinc una BlackBerry, encara que no n'abuso tant. S'ha convertit en una moda. Una moda que ens està fent mal, molt de mal.

Bé, només dir que les xarxes socials són una eina molt bona per estar en contacte amb la gent que t'estimes, però sense abusar-ne, perquè no pot ser bo. I aneu amb molt de compte amb les coses que dieu, amb les fotos que penjeu, etc, perquè us pot portar conseqüències.

Adeu!

divendres, 23 de setembre del 2011

Coses de la vida

Avui no parlaré de cap viatge, ni anècdota, ni res d'això. Simplement tenia ganes d'explicar a algú el que em passa pel cap, d'expressar el que sento, i he cregut que quin millor lloc que fer-ho que al meu bloc.
Pot ser que a partir d'ara, al bloc, tracti diferents temes referents a la actualitat, al dia a dia, o simplement anècdotes que em passen (i explicar algun que altre viatget, es clar). Tinc moltes ganes de fer-ho.

Bé, avui m'he plantejat una pregunta. És curta, senzilla, però a l'hora hi ha molta gent que no sap que contestar-hi: ETS FELIÇ? 
Perquè m'ho pregunto? Doncs no ho sé, però avui observant a la gent, als professors del cole, als companys...m'he plantejat això. SEMPRE estem buscant la felicitat. Per exemple, volem tindre la millor roba (la de marca, si pot ser), volem tindre el millor cotxe, el millor mòvil, el millor ordinador...A on hem arribat?

Però el que veig és que la gent no se n'adona de que la felicitat la té molt més aprop, de que no costa res trobar-la: perquè vivim amb ella. Si, la família. Perquè, que pot fer més feliç a una persona que sentir-se estimat??
RES. Perquè en realitat, quan volem tindre el millor mòvil, el millor TOT, ho fem perquè la gent que tenim al nostre voltant ens cridi l'atenció i ens admiri. Ara, ADMIRAR no és el mateix que ESTIMAR. Llavors, quan te n'adones, dius que no ets feliç perquè ningú t'estima, oblidan-te completament de que hi ha moltíssimes persones al món que t'estimen amb tota la seva ànima. Els amics, t'estimen, la família, t'estima. Per això, sempre s'han de mantindre els amics. Passi el que passi. Hi hagi distàncies o no. SEMPRE s'ha de mantenir contacte amb els amics. Perquè en els moments difícils, els fàcils, els complicats, els divertits...estaràn allà PER TÚ. Com la família, però això ja ho donc per suposat.

Aquí acaba la meva reflexió d'avui.
Si no us ha agradat, em sap greu, no haureu disfrutat. Però tranquils, no per això deixareu de ser feliços :D!

Adéu!

dissabte, 17 de setembre del 2011

Hola de nou!

Em sap greu no haver explicat més viatges ultimament. No he tingut gaire temps, i ara tampoc crec que en tingui gaire perquè em començat un nou curs.
Us diré que aquest estiu he rondat bastant pel món: Galícia, Andorra, Burgos, Prades, etc. No està malament. Quan fagi un bon viatge us l'explicaré amb pels i senyals per aquí.
Fins aleshores!