Pot ser que a partir d'ara, al bloc, tracti diferents temes referents a la actualitat, al dia a dia, o simplement anècdotes que em passen (i explicar algun que altre viatget, es clar). Tinc moltes ganes de fer-ho.
Bé, avui m'he plantejat una pregunta. És curta, senzilla, però a l'hora hi ha molta gent que no sap que contestar-hi: ETS FELIÇ?
Perquè m'ho pregunto? Doncs no ho sé, però avui observant a la gent, als professors del cole, als companys...m'he plantejat això. SEMPRE estem buscant la felicitat. Per exemple, volem tindre la millor roba (la de marca, si pot ser), volem tindre el millor cotxe, el millor mòvil, el millor ordinador...A on hem arribat?
Però el que veig és que la gent no se n'adona de que la felicitat la té molt més aprop, de que no costa res trobar-la: perquè vivim amb ella. Si, la família. Perquè, que pot fer més feliç a una persona que sentir-se estimat??
RES. Perquè en realitat, quan volem tindre el millor mòvil, el millor TOT, ho fem perquè la gent que tenim al nostre voltant ens cridi l'atenció i ens admiri. Ara, ADMIRAR no és el mateix que ESTIMAR. Llavors, quan te n'adones, dius que no ets feliç perquè ningú t'estima, oblidan-te completament de que hi ha moltíssimes persones al món que t'estimen amb tota la seva ànima. Els amics, t'estimen, la família, t'estima. Per això, sempre s'han de mantindre els amics. Passi el que passi. Hi hagi distàncies o no. SEMPRE s'ha de mantenir contacte amb els amics. Perquè en els moments difícils, els fàcils, els complicats, els divertits...estaràn allà PER TÚ. Com la família, però això ja ho donc per suposat.
Aquí acaba la meva reflexió d'avui.
Si no us ha agradat, em sap greu, no haureu disfrutat. Però tranquils, no per això deixareu de ser feliços :D!
Adéu!
