Sí! D'aquí a poques hores ja serem al 2012...sembla mentida, oi?
Ara molta gent estarà fent la llista dels propòsits: que si l'any que bé milloraré en això, que si no faré allò...en fi, parlen molt però desprès no fan res (jo també m'incloc).
Crec que si de veritat vols millorar o canviar una cosa, la fans sense pensar-t'ho, no trigues ni un segon en fer-ho. És l'excusa que posa l'ésser humà a COVARDÍA, o simplement a MANDRESSA.
No m'allargaré gaire més, tranquils. Només dir-vos que gaudiu molt d'aquest cap d'any, i desitjar-vos un feliç i pròsper any nou 2012!
Com ja haureu notat, el bloc ha canviat. Li he donat un nou aire, més fresc, més bonic, al meu gust. Trobo que ara és més atractiu que abans. ;)
Bé, aprofito aquesta entrada per comunicar-vos de que tinc varies idees que em volten pel cap sobre les utilitats d'aquest bloc. És a dir, tinc moltes idees sobre temes interessants que explicar, i moltes, moltes idees. Espero tindre el temps suficients per aplicar-les totes.
He pensat en que, de tant en quant, aniria ficant resenyes de llibres que he llegit (i en són molts). Explicaré més o menys de que va, la meva opinió, i us donaré informació si us interessa comprar-lo: preus, llocs on es pot trobar, etc.
També he pensat penjar curiositats que vaig trobant per internet. Blogs divertits i curiosos, vídeos...
Com ja podeu veure, canviarà una miqueta la dinàmica del bloc, però tranquils, quan fagi viatges, us els explicaré. Aquesta era la idea principal que tenia quan vaig crear el bloc.
Avui us volia parlar d'un llibre que m'ha captivat des de la primera a la última pàgina: ''Los Juegos del Hambre''. Simplement es magnífic. M'atreveixo a dir que es l'ÚNIC llibre que m'ha enganxat des de el començament. Proximament en faran la adaptació cinematogràfica, que espero i desitjo que sigui tan o més bona que la novel·la. Aquí us deixo el compte enrere, els dies que falten perquè s'estreni la pel·lícula.
Sens dubte, us recomano que us llegiu la novel·la i, si us agrada tant com a mi, la trilogía sencera, i de ben segur que no se n'arrepentireu.
Hola a tots.
Realment, per què tothom vol tindre facebook, twitter, tuenti...? Per què?
Al món, hi ha com una necessitat d'expressar el que sents i compartir la teva vida amb els demés... Dir a tot deu on estàs en un precís moment, que fas, que faràs...Tot això, perquè?
Doncs, simplement, perquè l'ésser humà ha nascut amb la necessitat de relacionar-se a totes hores. Si hi penses bé, no hi ha CAP dia en que no parlis amb algú, ni cap dia que estiguis sol. Sempre estem acompanyats per algú.
Les xarxes socials, són una bona eina per a això: per no desconnectar mai del món, per mantindre el contacte amb els teus amics, família...Però, arriba un punt en que pot ser dolent, molt dolent. Un punt en que pensis que la teva única vida, social i no social, es troba a les xarxes socials.
Conec a gent, a molta gent, que va tot el sant dia amb el mòvil (o millor dit, BlackBerry, Iphone, etc) teclejant-se amb altra gent igual de viciada que ells. Això no dic que sigui dolent...però el dolent és que, tenint als teus amics amb tu, et posis a parlar amb a saber qui pel mòvil. Em sembla irreal. Però bé, jo no sóc ningú per criticar a aquesta gent, només us diré que fins i tot jo tinc una BlackBerry, encara que no n'abuso tant. S'ha convertit en una moda. Una moda que ens està fent mal, molt de mal.
Bé, només dir que les xarxes socials són una eina molt bona per estar en contacte amb la gent que t'estimes, però sense abusar-ne, perquè no pot ser bo. I aneu amb molt de compte amb les coses que dieu, amb les fotos que penjeu, etc, perquè us pot portar conseqüències.
Avui no parlaré de cap viatge, ni anècdota, ni res d'això. Simplement tenia ganes d'explicar a algú el que em passa pel cap, d'expressar el que sento, i he cregut que quin millor lloc que fer-ho que al meu bloc.
Pot ser que a partir d'ara, al bloc, tracti diferents temes referents a la actualitat, al dia a dia, o simplement anècdotes que em passen (i explicar algun que altre viatget, es clar). Tinc moltes ganes de fer-ho.
Bé, avui m'he plantejat una pregunta. És curta, senzilla, però a l'hora hi ha molta gent que no sap que contestar-hi: ETS FELIÇ?
Perquè m'ho pregunto? Doncs no ho sé, però avui observant a la gent, als professors del cole, als companys...m'he plantejat això. SEMPRE estem buscant la felicitat. Per exemple, volem tindre la millor roba (la de marca, si pot ser), volem tindre el millor cotxe, el millor mòvil, el millor ordinador...A on hem arribat?
Però el que veig és que la gent no se n'adona de que la felicitat la té molt més aprop, de que no costa res trobar-la: perquè vivim amb ella. Si, la família. Perquè, que pot fer més feliç a una persona que sentir-se estimat??
RES. Perquè en realitat, quan volem tindre el millor mòvil, el millor TOT, ho fem perquè la gent que tenim al nostre voltant ens cridi l'atenció i ens admiri. Ara, ADMIRAR no és el mateix que ESTIMAR. Llavors, quan te n'adones, dius que no ets feliç perquè ningú t'estima, oblidan-te completament de que hi ha moltíssimes persones al món que t'estimen amb tota la seva ànima. Els amics, t'estimen, la família, t'estima. Per això, sempre s'han de mantindre els amics. Passi el que passi. Hi hagi distàncies o no. SEMPRE s'ha de mantenir contacte amb els amics. Perquè en els moments difícils, els fàcils, els complicats, els divertits...estaràn allà PER TÚ. Com la família, però això ja ho donc per suposat.
Aquí acaba la meva reflexió d'avui.
Si no us ha agradat, em sap greu, no haureu disfrutat. Però tranquils, no per això deixareu de ser feliços :D!
Em sap greu no haver explicat més viatges ultimament. No he tingut gaire temps, i ara tampoc crec que en tingui gaire perquè em començat un nou curs.
Us diré que aquest estiu he rondat bastant pel món: Galícia, Andorra, Burgos, Prades, etc. No està malament. Quan fagi un bon viatge us l'explicaré amb pels i senyals per aquí.
Fins aleshores!
Hola de nou! Ho sento per el retràs en penjar el tercer viatge.
Tiro enrere un any, 2003, per explicar el meu viatge a Holanda. Perquè explico aquest, doncs perquè va ser i segueix sent un dels viatges que MÉS em va impactar de tots els que he fet. Ja descobrireu perquè.
Va ser un viatge molt mogudet, principalment perquè vam anar de Tarragona a Holanda amb una caravana. Això si, vam parar a dormir a França. El viatge va estar replet d'anècdotes, bones i dolentes, com per exemple que més d'un vam vomitar....però això és desagradable d'explicar, així que passaré a explicar la nostra estància a Amsterdam.
Amsterdam és una ciutat preciosa, situada als Països Baixos. És una de les capitals comercials i culturals d'Europa. Els seus habitants són molt sociables i independents. Amsterdam té fama de ser una ciutat tolerant i tranquil·la. El que més atreu d'aquesta ciutat, són les cases estretes que s'asomen vertiginosament sobre els tranquils canals, les cases plenes d'història i de museus. Al canal, s'hi pot practicar ''Patins a pedals'', una activitat molt entretinguda i ideal per relaxar-se una bona estona. Consisteix a anar amb una barqueta que tu condueixes amb els pedals.
Tornant a la meva experiència, el primer dia, quan vam arribar, recordo que mai havia vist un dia tan lleig i ennuvolat, i una ciutat tan plena de bicicletes. Nosaltres, catalans, anávem tapats fins les orelles,en canvi els holandesos anaven vestits com si estiguesin un diumenge a la platja de Salou. Per ells aquest clima és normalíssim.
Recordo visitar mooolts museus, i moltes cases legendàries, etc. Però només ni ha una que em va impactar, una que la tinc gravada a la memòria, una que no me la puc treure del cap: la casa d'Ana Frank.
Pels qui no sapigueu qui és Ana Frank, era una nena jueva, que l'any 1933 va emigrar a Amsterdam, i l'any 1942 ella i la seva família es van veure obligats a amagar-se de la Gestapo durant 2 llargs anys. Van estar dos anys ficats en una guardilla, l'Ana, el seu pare, la seva mare, la seva germana i alguns amics jueus. No podien fer GENS de soroll, ni tan sols podien respirar fort, ni tirar la cadena, ni caminar trepitjant fort, etc. L'Ana, durant aquell llarg període, va decidir escriure un diari, explicant les seves vivències diaries, el que sentia, els seus amors, les seves penes, etc. Va pensar que algun dia algú trobaria el diari i podria ser famós. Ho va acertar. L'any 1944, algun traidor va informar de l'existència dels Frank en aquella guardilla, i van ser detinguts pels nazis i enviats a camps de concentració. L'Ana va anar a Auswitchz, un camp de concentració alemà. Va sobreviure, però després la van traslladar a Bergen-Belsen, lloc on va morir als 14 anys, per falta de menjar i d'higiene personal.
Ella va morir, però el seu diari a passat a la història. Recomano que us el llegiu, es titula: ''El diari d'Ana Frank''. És esgarrifós, impresionant, sensible i real.
Recordo tota la visita de la casa en la qual es van amagar aquells 2 anys. La recordo com si l'hagués fet fa 2 minuts. La seva història, cada racó estratègicament pensat de la casa, les explicacions....Em va quedar grabat. De veritat, si algun dia teniu la sort de visitar Amsterdam, no dubteu en visitar la Casa d'Ana Frank, us garanteixo que no se n'arrepentireu.
A continuació, us deixu algunes fotos i vídeos que crec que us poden interesar sobre Amsterdam i Ana Frank:
Ei! Ja se que fa molt de temps que no actualitzo el blog, ho sento. Estic buscant informació, fotos, etc, dels meus viatges, per poder fer millor i més útil el blog.
Proximament, actualitzo!!
Us deixo una fotografía bonica que he trobat per internet.
Adéu!
Hola de nou!
En aquesta entrada, parlaré sobre el ''viatge d'estiu'' que vaig realitzar l'any 2004.
Si, ja se que m'he deixat molts anys pel mig, però es que, literalment, els hi he perdut la pista. No trobo fotos, ni res.
De moment, us parlaré de un dels viatges més calorosos que vaig der: Canaries.
Canaries es troba al sud molt sud d'España. És una de les dues capitals de Les Palmes de Gran Canaria (l'altre capital és Santa Cruz de Tenerife). Lloc ideal per relajar-se, sobretot a l'estiu. El seu clima subtropical oceànic, amb temperatures mitigades tot l'any a causa del mar i a l'estiu pels vents alisis.
Recomano aquest lloc per anar-hi en família, per descomptat. Per la nit tot és autèntica diversió. Si, hi ha molta gent gran, però també és un bon lloc per la juventud, hi ha discoteques i molts ''Pitch and Pach'', que se'ls diuen, que són llocs on es juga a ''mini golf''.
Sobretot, recomano la platja, i les seves cales. Si de veritat voleu gaudir bé de Canaries, agafeu un ''ferri'' i borejeu la illa, i pel camí trobareu numeroses cales que semblen de postal.
Ens veiem en el pròxim viatge d'estiu!
Curiosament, el meu primer viatge de tota la vida, va ser a Prades. El meu primer viatge d'estiu.
Perquè? Doncs perquè tenia una pulmonia de cavall, i no hi havia manera de curar-la, i quin millor lloc per fer-ho que a Prades.
Prades és un poble d'alta muntanya del Baix Camp, província de Tarragona. Anomenada també ''La vila vermella'', pel seu terreny vermell que la caracteritza.
És un lloc ideal per ananr-hi en familia, els nens s'ho pasen bé i els pares també. S'hi respira un ambient tranquil i ''de poble''.
Hola!
Em dic Maria, i aquest és el meu primer blog.
En aquest blog, explicaré els viatges que he realitzat aquests últims 13 anys.
N'he fet molts i variats, Espero que us interresi el meu blog.
